US RECOMANO AQUEST LLIBRE: LA NIETA DE LA MAHARANÍ de Maha Akthar

(...)“Al final, tras más de seis meses, doscientas cuarenta y dos cartas, sesenta y cinco correos electrónicos e innumerables llamadas telefónicas a medianoche, volví a casa una fría noche de noviembre después de enterarme de que no había nacido en Australia. Tenía una desagradable sensación en la boca del estómago y la cabeza me iba a toda velocidad intentando encontrar una explicación. «¡Santo cielo! —pensé mientras paraba un taxi que acababa de entrar en la calle—. ¿Qué está pasando? ¿Por qué no hay ningún registro de mi nacimiento? ¡Es absurdo! ¿Por qué iba a decirme umma que había nacido en Australia si no era verdad? Y si no nací allí, ¿por qué tuve un pasaporte australiano cuando era niña?».
Estaba segura de que algo muy raro estaba pasando, pero no conseguía atar cabos”(...)

INICI

Realment tenia moltes ganes de fer aquesta assignatura, perquè amb els anys de treball a Serveis Socials d'Atenció Primària, he tingut l'oportunitat d'endinsar-me en el món de la immigració, en el de les cultures d'altres països, en conèixer gent nova i enriquir-me de les seves experiències,... i m'han quedat moltes ganes de seguir aprenent!

Crec que el fenòmen migratori actual és un fet i que per tant, ens hem de preparar per seguir donant-hi una resposta adequada per tots. Des de la nostra vessant educativa, hi tenim molt a dir, doncs part de la nostra tasca diària és ensenyar a infants, a joves, a gent gran,... que formen part d'aquesta barreja multicultural que estem fent entre tots i que l'hem de viure i adaptar-nos-hi tots plegats (no ells a nosaltres, si no tots junts) de la millor manera.

Referent a les expectatives que tinc sobre la utilització de les TIC i del blog amb aquesta assignatura, és novetat per mi, però penso que pot ser molt interessant alhora de compartir opinions,informació, documents... des del bloc de cadascú. Espero agafar-hi més el "truquillo" i treure-li tot el suc com a eina de treball.

Bé, ja anirem parlant.

1º DIA D'ESCOLA I 1º DIA DE PRÀCTICUM REAL

14 DE SETEMBRE DE 2009

Com tothom, sempre m’he imaginat que el primer dia d’escola és força caòtic, mogut i estressant, però després d’haver-lo viscut en una aula de P3, crec que la realitat supera àmpliament la meva imaginació. Però ha estat una bona experiència!!!
El paper de les mestres és la clau de que les coses vagin bé. La seva serenitat i experiència, es nota molt quan veus 10 nens o nenes plorant tots alhora i cridant que volen la mama!
Avui he estat a l’aula de P3-B. A cada aula d’educació Infantil, hi havia la mestra-tutora i una altre persona de suport, com la meva tutora, la psicopedagoga, en una altre la coordinadora del cicle, en una altre una mestra de reforç,.... per tal que a totes les aules els nens es sentissin ben acollits i recolzats.
Hi ha hagut algun nen que ha plorat tota l’estona, però en general, quan han vist les joguines i els materials de l’aula, s’han anat distraient i serenant.
A aquesta aula hi ha 8 infants que no han anat mai a l’escola bressol, dels quals 3 són fills de famílies nouvingudes, dues del Marroc i una de Mauritània. No parlen ni entenen res de català ni de castellà, així que de moment la comunicació amb ells és totalment gestual. Se’ls veu desorientats i confosos, però dóna la sensació que la novetat en que es troben no els desagrada.

PRACTICUM II - 1. PRIMERA COORDINACIÓ

9 DE SETEMBRE DE 2009.

Al mes de juny ja havíem quedat amb el que faria, però l’escola encara no sabia qui serien les tutores de P3, així que quedem el dia 9 per conèixer-les. Primerament, la meva tutora de pràcticum, em comenta que han estat parlant amb l’equip d’Educació infantil i sobretot amb la coordinadora d’aquest cicle, i han pensat que el millor per mi i per ells és que faci les meves pràctiques centrada amb els alumnes de P3, doncs creuen que per mi serà més interessant i per l’escola més profitós.
Fem reunió amb les dues tutores de P3, la meva tutora i la coordinadora d'educació Infantil. M’expliquen que aquest curs creuen que l’adaptació serà força complicada perquè tenen forces nens/es, fills de famílies nouvingudes, que no parlen ni entenen res de català, un nen que ve d’Andalusia i tampoc entén el català i llavors els nens/es que ja es veurà el seu seguiment, però que cada any n’hi ha que porten molt retard en els aprenentatges bàsics.
Quedem que el millor és que durant les primeres setmanes, estigui a una o altre de les aules de P3, donant suport a la mestra i observant els nens, per llavors avaluar quins són els alumnes que cal fer un treball més intensiu i individualitzat.
M’expliquen el funcionament dels primers dies, com treballen i quina serà la meva tasca de suport. Quedem per començar dilluns a la tarda, primer dia d’escola.