5. TANCAMENT DE L'ASSIGNATURA I AVALUACIÓ

Partin de la definició de bloc com que és un diari interactiu personal a internet, i que està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire o bloguista) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat, crec que no ha estat l'ús exacte que li he donat respecte l'assignatura d'interculturalitat, vull dir, que no ha estat el meu diari de l'assignatura, sino que l'he utilitzat per assolir una PAC. Reconec que era una eina que coneixia una mica però que no havia utilitzat massa, i que ara, crec que domino i fins hi tot, em sento blocaire.

Per l'assignatura d'interculturalitat m'ha permès fer un tancament de cada PAC que hem anat entregant i ara que ho llegeixo tot seguit, és un bon recordatori del que hem fet i après, però si sóc sincera, inicialment em pensava que li donariem un ús més amè i més interactiu amb els companys i no sols com una eina personal.

A partir d'ara, la veritat és que no sé quin ús en faré. Aquest bloc també l'he utilitzat per l'assignatura de practicum II i per tant, entre les dues assignatures hi ha molta informació, molta d'ella de reflexions personals de l'experiència viscuda, per això, com que és molt personal, crec que al final potser el borraré i en començaré un de bell nou.

Com a recomanació per a propers semestres?... Crec que com ja he dit, com a eina és molt bona, però estaria bé interaccionar amb els companys a través dels blocs de cadascú.

Respecte a l'assignatura en general, l'acabo satisfeta i contenta del meu aprenentatge. Segur que podia haver estat més, doncs sempre ens podem esforçar més, però fent una ullada als objectius del pla docent, crec que hem treballat adequadament per assolir-los. Si em paro a analitzar-los un per un:

• Conèixer i emprar adequadament les expressions i els conceptes que ofereixen diverses disciplines (com ara l'antropologia, la sociologia i la ciència política) per analitzar i comprendre els reptes que planteja la diversitat cultural. L'hem treballat al llarg de totes les Pac's i poc a poc, els conceptes claus han quedat ben definits.
• Examinar els models teòrics de política educativa directament relacionats amb el tractament de la diversitat cultural i relacionar-los amb decisions relatives a l'educació: currículum, organització de centres, agrupament d'alumnes, formació d'educadors, etc.
• Analitzar els diversos tractaments educatius de la diversitat cultural i els reptes que planteja en els àmbits de l'educació escolar, l'educació en el lleure i l'educació de persones adultes. En l'àmbit escolar és on hem incidit més i crec que ens ha mancat temps per poder incidir més en els altres àmbits.
• Examinar i avaluar situacions educatives caracteritzades per la diversitat cultural i fer propostes per intervenir-hi des d'una perspectiva psicopedagògica. Amb totes les Pac's hem treballat aquest objectiu àmpliament.
• Adquirir un domini suficient d'eines informàtiques com a mitjà de treball personal i professional, demostrant així competències i coneixements propis de l'assignatura. He adquirit el coneixement de noves eines informàtiques que crec em seran de molta utilitat com a futura psicopedagoga.

En fi, que haig de reconèixer que ha estat una assignatura una mica feixuga, doncs porta feina! però que l'he disfrutat i que he après moltíssim. Si hagués de fer una recomanació a algun company, li diria que no la deixés per fer a l'últim semestre de la carrera com jo he fet, doncs el que aprens aquí et serveix per altres assignatures però ara, si tot va bé,... ja acabo!

Per part meva, res més, donar les gràcies a les profes i als companys per compartir amb mi el seu saber, i a tots, desitjar-vos Bon Nadal i un bon any 2010.

Xerrada: "Imaziguen: història i cultura d'un poble oblidat"‏

L’Associació LLUM D’ÀFRICA us convida a tots i a totes a la:

· Xerrada: “Imaziguen: història i cultura d’un poble oblidat”
· Exposicó de pintura contemporània
· Recital de poesia i cant amazic
· Degustació de la gastronomia amazic

Data i hora: Divendres 18 de desembre de 2009 a les 20:30h
Lloc: Local La Farinera
Pg. Romeu, 6
Llagostera

LA NOSTRA WEBQUEST I VALORACIÓ PAC2 I PAC 3

La nostra Webquest està ubicada a :

http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php?id_actividad=3055&id_pagina=1

La nostra webquest és titula PERSONATGES DEL MÓN i va dirigida a l'alumnat de primer cicle d'ESO.Amb el treball d’aquesta pretenem capacitar l'alumne dels coneixements suficients sobre els valors de les relacions interculturals. Poc a poc, al anar treballant els continguts, que vagin reflexionant sobre la riquesa que suposa el contacte entre les diferents cultures, així com, l’acceptació de la diversitat, com a fet natural.La nostra finalitat és fonamentar les actituds no discriminatòries i el reconeixement de l’educació intercultural com a valor positiu.
Tot aquest treball està plantejat per portar-lo a terme a les hores de tutoria, amb els objectius següents:
OBJECTIUS GENERALS:·
· Treballar a partir de l’aprenentatge constructivista.
· Ensenyar a cercar, indagar, buscar,... per Internet, qualsevol informació que necessitem.
· Aprendre a analitzar, sintetitzar, comprendre, transformar, crear, jutjar, valorar,… a través de la informació que obtenim i del treball que realitzem.
· Potenciar el treball en petit grup.
· Potenciar l’ús de les noves tecnologies
OBJECTIUS CONCRETS:
· Analitzar i treballar sobre els estereotips i perjudicis propis i obrir un debat per desmuntar-los i/o qüestionar-los.
Crec que és una webquest complerta i que demana la implicació de l'alumnat de forma conscient i acurada però que al final li dóna resultats de nous coneixements sobre els països d’origen dels companys que els envolten, i esperem els produeixin canvi d’actitud cap a les relacions interculturals i un aprofundiment real sobre els valors personals.

Respecte a la valoració que en faig de la PAC2 i la PAC3, com deia en un anterior missatge, treballar amb aquesta eina, les WQ, m’ha sorprès molt. Sorpresa positiva, doncs no coneixia aquest recurs i crec que té moltes potencialitats.
Per una banda, he après i assimilat conceptes sobre la interculturalitat a través d’una eina atractiva i amena i per l’altre m’he introduït una mica més en el món de les noves tecnologies i he descobert que encara tinc milions de coses per aprendre.
Com a futurs psicopedagogs, em d’estar oberts a nous aprenentatges personals per tal de transmetre’ls als nostres alumnes i això és el que he fet, navegar, utilitzar, conèixer, aprendre... noves eines que estic segura que em seran de molt utilitat en un futur.

4. AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNEA

4.3 - Informe de la Webquest analitzada

He analitzat el recurs que és troba ubicat a :

http://phpwebquest.org/catala/webquest/soporte_mondrian_w.php?id_actividad=945&id_pagina=1
És una Webquest que és titula: DE TOTS COLORS.

El contingut que es presenta és el treball sobre la diferència i semblances entre les diferents cultures, a través dels diferents colors. Vol que els alumnes treballin amb respecte les diferents maneres de veure el món, de pensar, d'actuar, de creure,...
Aquest material està pensat per treballar amb l'alumnat del primer cicle d'ESO a l'aula de tutoria, però penso que també es podria utlitzar a segon cicle d'ESO i inclís amb l'alumnat de cicle mitjà, modificant una mica alguna activitat.
Consta de 7 activitats al llarg de les quals, primer cal FORMAR grups i ESCOLLIR un color. Llavors individualment han de RESPONDRE unes preguntes sobre el color escollit. Llavors faran una PLUJA D'IDEES en comú. A continuació veuran un VIDEO del color escollit i en faran un DEBAT. Al final, prepararan un POWER POINT per explicar el que han treballat a la resta de companys per tal de tornar a DEBATRE amb els companys les seves conclusions finals. I tot plegat, a través del centre d'interès dels diferents colors.
Al llarg de les activitats, als alumnes els demana molt treball cooperatiu i col•laboratiu, malgrat també exigeix treball individualitzat que fomenta l'autoaprenentatge i l'autonomia. El nivell d'interculturalitat del que parteix és el bàsic o d'intercanvi de coneixements bàsics dels altres, per acabar treballant a partir d'un nivell d'interculturalitat mitjà, a través del diàleg i el respecte mútu. Referent al model d'interculturalitat que segueix, permet desmuntar estereotips o creences populars utilitzant informacions i recursos objectius, doncs promou activitats de cerca, reflexió, descobriment,...
Penso que és una bona eina, un bon recurs per al professorat, doncs ens permet treballar un tema un xic difícil en aquest franja d'edat, d'una forma atractiva, amena i motivadora, però alhora de forma profunda, respectuosa i promovent l'autoaprenentatge i l'anàlisi dels prejudicis i estereotips personals cap a les diferents cultures estuduades.
És una WQ que treballa partint de la comunicació, el diàleg, el compartir, l'intercanviar, el repectar-nos entre nosaltres siguem de la cultura que siguem, aspectes claus que treballa la interculturalitat. Alhora, vol que l'alumne coneixi la diversitat cultural que l'envolta, assumint els conceptes claus de l'educació intercultural.

REFLEXIÓ FINAL

Inicialment, tenia unes expectatives una mica diferents al que ha estat en realitat la meva estada a l'escola. Creia que em sentiria desplaçada o fora de lloc, però haig de reconèixer que, al llarg de tot un trimestre que hi he estat, m'han acollit i tractat d'allò més bé. En tot moment m'he sentit que formava part de l'equip i m'han deixat participar i aprendre molt del dia a dia d'una escola.

Em vaig plantejar fer les pràctiques de forma intensiva en dues o tres setmanes, però després d'aquesta experiència estic molt contenta de no haver-ho fet, doncs estar a l'escola tots aquests mesos m'ha permès viure la nostra professió des de vessants força diferents.

Per altre banda, les pràctiques també m'han servit molt per conèixer i descobrir un munt de material, activitats, informació, recursos,... i un llarg etcètera, que estic segura em seran de molta utilitat per la meva professió.

Finalment dir que acabo les pràctiques amb recança, doncs les he disfrutat molt i em sap greu plegar, tant per mi com pels nens que deixo i que no sé si podran seguir gaudint del suport que fins ara tenien.

En fi, dir que m'han sorprès moltes coses, bones i no tant bones la veritat, que analitzaré a la memòria del pràcticum extensament, però en general i de tot cor, només tinc paraules d'agraïment, cap a la meva tutora, a les mestres d'Educació Infantil i sobretot, al nens i nenes de P3 i als "meus nens". Gràcies per deixar-me compartir amb vosaltres un trosset de la vostra vida.

ÚLTIMS DIES...

Del 27 de NOVEMBRE al 9 de DESEMBRE de 2009

Durant aquests últims dies hem intensificat la feina i he anat algun dia extra a l’escola, doncs els dies de pràctiques s’acaben i jo voldria haver arribat més lluny. Però vaja, estic contenta de fins on hem arribat.
He fet un recull del que he estat fent amb cada alumne i la seva evolució fins a dia d’avui, per tal que els serveixi de guia a les mestres i a la meva tutora quan segueixin amb les mateixes sessions.
No els ha agradat als nens que els digués que ja queda poc perquè deixi de venir a l’escola. Crec que és bona senyal, que els agrada venir a aprendre i això és positiu.
L’evolució de cada alumne, amb més o menys intensitat ha estat ascendent. Amb uns es denoten els resultats i es veu que el suport rebut els ha facilitat molt la seva integració en el grup, en d’altres cal seguir treballant, doncs encara hi ha dificultats, però en tots ells, penso que aquest espai els ha acompanyat molt i els ha permès iniciar la seva vida escolar sense angoixes.
Hem detectat tres casos que cal seguir treballant a fons per part de la psicopedagoga i estudiar la seva derivació per valorar si hi ha alguna disminució o alguna patologia que dificulti adquisició d’aprenentatges.
Personalment, crec que amb els recursos adequats, l’alumne amb problemes de visió anirà avançant, amb dificultats, però és una nena espavilada i vol aprendre. Les altres dues, no és tant un problema de recursos si no que cal un diagnòstic per aclarir cap a on cal treballar. Amb les coses clares es posen els recursos adequats, o espero que així sigui.
Els he preparat una petita sorpresa per l’últim dia i sé, que ells a mi, així que em prepararé perquè no em traïcioni l’emoció.

INTERVENCIÓ EN PETITS GRUPS (3º PART)

Del 16 al 24 de NOVEMBRE de 2009

Ja fa 2 mesos que vinc a l’escola tres tardes a la setmana i la veritat és que m’hi sento molt bé. Tant l’equip de mestres, com l’equip d’atenció a la diversitat, com el personal no docents,... m’han acollit d’allò més bé.
Pels nens i nenes encara sóc una curiositat, doncs vaig i vinc i m’emporto companys “a parlar català” com diuen ells i tot plegat els té encuriosits però reconec que el fet d’haver estat uns dies amb tots ells a l’inici de curs i ara, compartir algunes estones d’esbarjo, m’ha facilitat molt la tasca, doncs em coneixen, em respecten i em reclamen com a qualsevol altre professional de l’escola. La sensació és molt satisfactòria i m’omple molt sentir-me valorada.
Hem treballat forces sessions amb cada alumne però encara queda molta feina per fer i la llàstima és que quan jo deixi de fer les pràctiques, no es podrà seguir donant aquest servei, almenys, no amb el mateix nombre d’hores. La meva tutora hi dedica unes hores a Infantil i la mestra de suport també, però evidentment no són suficients per la tasca que cal seguir fent.
Manquen molts recursos a les escoles, doncs molts infants farien molt més amb l’ajuda adequada, però com que no es disposa del necessari, les seves dificultats guanyen la partida.
Aquesta última setmana he tingut dos infants menys, perquè han marxat de l’escola. La Dory ha marxat a Mauritània. No saben quan tornaran. La mare explica que el pare s’ha quedat sense feina i es millor que marxin amb la seva família. I l’altre és en Mohamed. El pare té una feina de temporada i ara fa vacances dos mesos, així que marxen al Marroc i llavors tornaran. En el cas d’en Mohamed, la seva mestra ha intentat convèncer els pares perquè esperessin uns dies més a marxar, perquè el nen està avançant molt ràpid i ara està al punt per deixar-se anar, però la família no ha volgut i la mestra diu que perdrà tot el que ha après.
La veritat és que m’ha sabut greu doncs dóna la sensació que l’esforç fet no serveix, però aquesta és la realitat dels centres i de les famílies i cal adaptar-s’hi. En tots dos casos, per tal que no perdin tant la cantarella del català, els he gravat un CD de cançons infantils i els he preparat una carpeta amb dibuixos per pintar i les lletres del seu nom. Tot plegat, per alguna cosa servirà....
El dia 21 em van deixar participar a l’entrevista amb la mare de la Niss. Hi havia la mediadora del Consell Comarcal per tal de fer la traducció i mediar entre cultures. M’ha sorprès molt el que ens ha explicat la mare, doncs diu que la nena a casa és igual que a l’escola, que no parla gaire, sempre està callada i és molt obedient. Diu que en àrab tampoc parla gaire, que sap dir els números i alguna paraula però no gaire res més. Segons la mare, això no ens ha de preocupar doncs no és cap problema. La mediadora ens aclareix que per a molta gent de la seva cultura, tenir una nena així no els fa qüestionar que pugui tenir alguna disminució, si no al contrari, que és una sort tenir una dona submisa i obedient i que no portarà problemes al futur marit.
La meva tutora intenta explicar que a l’escola ens preocupa molt la seva filla doncs pensem que pot tenir algun problema psíquic i que cal estudiar-la. La mare segueix manifestant que no passa res i que la nena està bé, però finalment accepta que si cal derivar-la a algun servei especialitzat per què la valorin diu que ho farà.
Això és el que s’anomena un xoc entre cultures? Pel que per uns és bo pels altres no ho és gens. Caldrà veure qui té raó.

INTERVENCIÓ EN PETITS GRUPS (2º PART)

Del 6 al 13 de NOVEMBRE de 2009

La majoria dels dies he tingut tres alumnes. Crec que és un número molt bo per treballar, doncs els dies que han estat 4, ja no podia individualitzar tant la meva intervenció.
Estic contenta perquè veig els avenços que van fent i la il·lusió que els fa quan ells mateixos se n’adonen. És veritat que cal estar més a sobre d’uns que dels altres però en general tots han fet petits o grans progressos.
El primer que deixa de venir a les meves sessions és en Juan. És d’origen Bolivià i parla en castellà. Ara ja entén perfectament el que se li diu en català però ell contesta en castellà. Li falta perdre la vergonya, però per la resta ha avançat moltíssim. Està al ritme normal de la classe i segueix les activitats sense cap dificultat.
Per contra, hem incrementat les sessions amb la Niss, l’Assiya i amb la Laila, doncs els cal molta ajuda i suport. La psicopedagoga i la mestra de suport també les agafen, així que la meva tasca és treballar molt el vocabulari bàsic, la fonètica i les rutines i ordres quotidianes, per tal que entre tots els serveis veure si avancem. Encara no han pogut traspassar els casos que preocupen a Infantil a l’EAP, així que es segueix treballant sense aquest suport.
Respecte això, cal dir que aquest any han canviat la psicopedagoga de referència de l’EAP. Durant quatre anys venia una altre persona i estaven molt contents amb ella. Pel que m’expliquen, han passat d’una persona molt propera a una més distant i això està dificultant la coordinació. Veig que les relacions personals entre els professionals condicionen molt el treball posterior. El curs passat, durant el pràcticum I, vaig participar en reunions amb l’EAP. El feed-back entre elles era perfecte i coordinaven el que calia fer amb molta facilitat, fet que feia que els casos avancessin.
Aquest any, no hi ha bon feeling i penso que això no es positiu per ningú.
Vist des de fora, crec que és difícil combinar el fet que el centre disposa de dues psicopedagogues pròpies a jornada complerta, més mestre d’educació especial, aula d’acollida,... i l’EAP tan sols disposa de mig dia a la setmana per dedicar al centre. Com que és una escola concertada té menys hores de l’EAP, però alumnes amb dificultats també n’hi ha molts i necessitat de suport, orientació i assessorament amb casos també, així que de qui és el problema???
Com moltes vegades hem dit, falten hores i sobra feina, així que el bon treball seguirà depenen de la capacitat personal sumada al nivell d’empatia amb el centre i professionals?

CREACIÓ I RECERCA DE NOUS RECURSOS

4 de NOVEMBRE de 2009

He estat tota la tarda buscant nous recursos per treballar la parla amb els alumnes petits, juntament amb la meva tutora. Amb les fotografies que treballàvem fins ara estan molt masegades i cal preparar material nou. L’equip d’atenció a la diversitat m’expliquen que la majoria del material i les activitats amb les que treballen les han fet elles doncs així és més fàcil acoblar les activitats a les mancances concretes de l’alumne.
Tenen molt material i em deixen mirar i remenar tot el que vulgui.
Cerco fitxes de traç de la inicial de cada un dels meus alumnes, així com fitxes per treballar els colors bàsics, per tal de seguir el que fan a l’aula.
Respecte al vocabulari, renovo les fotografies. Algunes les tenen guardades a l’ordinador i tan sols cal imprimir-les i tornar-les a plastificar. D’altres les cerquem de nou.
Hi ha moltes webs on trobar material, així que la recerca és llarga però amb contingut.
La mestre de l’aula d’acollida em dóna els dossiers amb els que treballa ella amb els nens de primària per si en puc treure alguna idea. Són molt interessants i també molt visuals, així que poden ser una bona eina per ara o per si els necessito en una feina futura.
Per treballar el cas de l’Assiya, he mirat tot el que hi ha a la Web de la ONCE i a Xtec i he trobat molta informació i activitats per fer.

COORDINACIÓ TUTORES + PSICOPEDAGOGA+COORD. ED. INFANTIL

2 de NOVEMBRE de 2009

Com que ja fa forces dies que treballem a l’aula de suport, la meva tutora ha cregut convenient fer una reunió de coordinació amb les tutores de P3 i la coordinadora d’Educació Infantil per tal d’actualitzar les informacions que té cadascuna, malgrat ens anem veient cada dia però es parla dels casos molt per sobre.
M’ha agradat la reunió perquè hem fet un repàs de tots els alumnes que van a l’aula d’atenció a la diversitat, tant sigui amb la psicopedagoga, amb la mestra de suport o amb mi.
Respecte els casos que treballo jo, en faré una descripció d’algun d’ells de com estaven, com se’ls veu ara i el que es decideix que cal seguir treballant.
(Per protegir la intimitat dels alumnes, els noms són canviats)
Salima: La Salima és una nena d’origen marroquí. Va néixer aquí però no ha anat a l’Escola Bressol i la família només és relaciona amb el seu entorn més proper. El seu germà també ve a l’escola i es va adaptar molt bé. Al principi no deia res i estava molt atemorida. Sempre anava enganxada a la seva veïna, la Bouchra.
Ara a l’aula participa més i ja no depèn de la seva amiga, mentre que a les sessions amb mi, s’ha despertat totalment i parla molt (malgrat no se l’entén). Participa, està contenta i té moltes ganes d’aprendre, però es força insegura i depèn de l’adult. La seva tutora explica que els dies que jo no hi sóc, a l’estona d’esbarjo pregunta on sóc. Quan jo hi sóc, juga amb mi i les altres nenes del grup, però sola no s’atreveix a anar-hi.
Decidim que és important que segueixi tenint sessions a l’aula d’atenció a la diversitat però que és poden reduir, si és necessari, en favor d’un altre, doncs les seves necessitats són exclusivament d’idioma.
Reconeix el seu nom escrit amb lletra de pal, reconeix el color groc i el blau. S’aplica molt amb el traç, agafa bé el llapis i pinta molt bé. Té clares les rutines i entén perfectament les ordres i paraules bàsiques del funcionament diari de l’escola.
Laila: La Laila va arribar amb dues setmanes de retard a l’escola, previnent del marroc. Inicialment, es mantenia totalment apartada del grup i no es dirigia a l’adult per res, ni tan sols amb la mirada. Ha vingut amb mi a 4 sessions, més 2 amb la psicopedagoga i 2 més amb la mestra de suport. Després de tot això, la nena sembla una altre persona. Parla molt i vol que se l’entengui. Ara no para, és molt moguda i destorba molt l’activitat a l’aula. No pot estar quieta a la cadira i fa el que vol.
La seva tutora se’n queixa molt, diu que és una nena molt inquieta i molt mandona. Sempre va amb un altre nen i constantment es peguen, es mosseguen,... Es valora que les sessions amb mi li van molt bé perquè s’ha deixat anar molt i ja se li entenen forces paraules, però que cal treballar les rutines i la disciplina. També cal reforçar les activitats de traç doncs no sap agafar el llapis i com que no està quieta, no fa les fitxes. Tampoc reconeix el seu nom ni cap color.
Assiya: Ha arribat a l’escola fa pocs dies, provinent d’un poble veí. Té greus problemes de visió. Porta ulleres però no hi veu massa. S’adapta amb molta facilitat i té moltes ganes d’aprendre, però cal treballar amb ella amb tot el material en format gran o si no, no pot seguir l’activitat. No reconeix el nom, ni cap lletra, ni els colors, no sap agafar el llapis,... Cal treballar a fons amb ella. Posa interès però és molt moguda i dispersa. Els pares són al Marroc una temporada i ella s’ha quedat amb l’àvia i els tiets. Amb pocs dies ha trencat dues vegades les ulleres i la porten a l’escola sense, fet que dificulta molt el treball. Es decideix parlar amb la família per saber lo relacionat amb la visió. Per altre banda, la psicopedagoga diu que traspassarà el cas a l’EAP per tal de valorar parlar amb la ONCE per obtenir recursos adequats i també veure què cal fer i com treballar el cas més específicament.
Dory: És de Mauritània. Falta molt a l’escola i per això tan sols ha participat a una sessió amb mi i a una amb la psicopedagoga. És alegre i participativa, però no es relaciona amb cap company del seu curs, tan sols amb la seva cosina de P5 i això fa que costi més la seva adaptació amb els companys. Per part nostra podem valorar-la molt poc doncs encara no l’hem vist suficients sessions, així que continuarem treballant.

LA CASTANYADA

30 d’OCTUBRE de 2009.

Avui ha estat un dia diferent. Com a moltes escoles, hem fet la Castanyada. M’ha encantat poder participar-hi, doncs és una tarda plena de màgia pels més petits. Arriba la Maria Castanyera com si fos una aparició!!!
Els “meus nens”, malgrat no entenien massa res, han disfrutat molt. Durant els dies anteriors, tant a la classe com a les sessions amb mi, hem treballat el vocabulari, les imatges i les cançons de la tardor i de la Castanyada. Van aprendre les cançons i ells, a la seva manera, també les cantaven, si més no, seguien la melodia. No havien menjat mai castanyes i a alguna li ha costat tastar-les.
Per primera vegada hem vist riure a la Niss, una nena que des de principi de curs que no ha expressat res. No parla, no interacciona, no riu, no plora,... tot aspectes preocupants i que la psicopedagoga i la seva tutora estan estudiant a fons per veure què cal fer. És una nena que jo també agafo i recullo un registre de tot el que fa per tal de tenir totes les dades a l’hora de decidir com cal seguir treballant amb ella. Com deia, avui ha somrigut i expressava amb la cara estar contenta. Ha estat tota l’estona agafada a la meva mà, doncs tants nens i la música l’atabalaven una mica, però a l’hora de dansar i cantar és quan l’hem vist més tranquil·la i participativa. Tan sols per aquesta experiència, avui he quedat encantada!!

INTERVENCIÓ EN PETITS GRUPS (1º PART)

Del 9 al 28 d’OCTUBRE de 2009

Durant tots aquests dies, he seguit anant a l’escola en el meu horari de 14’45h a 17h. La rutina de les sessions, més o menys sempre ha estat la mateixa. Inicialment, tots els nens/es d’educació Infantil es troben a l’aula de psicomotricitat que hi ha a l’entrada de l’escola, que és on els deixen els pares. Llavors, pugen a la classe i comença la rutina pròpia de cada curs.
Per tal que els infants que venen amb mi també treballin les rutines, tota aquesta activitat la fem junt amb el grup classe, però amb la meva atenció individualitzada per tal que vagin aprenen el que cal fer. El no comprendre el que els diu la mestra i a més, sobre coses per ells força desconegudes, fa que se’ls vegi totalment desorientats.
Un cop tenen la bata posada, la jaqueta penjada,..., fan l’Ulisses, un programa d’estimulació neuronal molt interessant. Llavors, és quan marxem a l’aula d’atenció a la diversitat a “fer feina”, com diuen ells.
Durant aquests dies, han arribat dos alumnes noves d’origen marroquí. Una va arribar fa una setmana del Marroc i l’altre és nascuda aquí però no parla ni entén res. Així doncs, ràpidament la meva tutora les inclou en el grup d’atenció a la diversitat, alhora que valorem necessari dóna’ls-hi una atenció més intensiva per tal d’avançar una mica més ràpid, si pot esser.
Durant aquests dies he disfrutat moltíssim. Els nens són molt receptius i tenen unes ganes d’aprendre increïbles, així que estar amb ells és súper gratificant. La majoria dels dies he estat sola amb ells, i això m’ha deixat implicar-me molt i poder decidir el ritme i el contingut de les sessions. Evidentment, la meva tutora està en tot moment alerta del que faig i és qui marca les directrius del que cal fer i per on avançar.
Cada un és un món i malgrat sembli que les seves dificultats són les mateixes i amb tots es fa el mateix, la realitat no és així. Si que seguim uns paràmetres i una base de treball comuna, però amb els dies he anat veien que els ritmes són diferents i malgrat crec que podrem assolir els objectius amb quasi tots, amb uns serà molt més fàcil que amb d’altres.

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ DE LA INTERVENCIÓ INDIVIDUAL

5 i 7 d’OCTUBRE de 2009

Després de la reunió amb les tutores de P3, cal programar què i quan farem la intervenció en petit grup als alumnes que s’ha valorat que els és més necessari.
Cal tenir en compte que les accions específiques de la meva intervenció són:
· Identificar correctament les mancances de l’alumne
· Planificar l’acció educativa individual de l’alumne, coordinadament amb la tutora.
· Usar una diversitat major de materials didàctics
· Valorar les actituds i els progressos així com la integració social
· Treballar en grups col·laboratius
· Recapitular continguts bàsics contínuament
· Usar molta informació visual i gestual per acompanyar la verbal
· Treballar sobretot la llengua
Amb la meva tutora, ens passem la tarda a l’aula d’atenció a la diversitat d’educació Infantil, mirant el material de que disposem, els jocs que hi ha, els recursos que ens poden ser útils,... Em remarca molt, que cal que treballem molt a nivell gestual i amb imatges o fotografies, per tal que els nens/es vegin al moment el que els digui.
Hi ha molt de material, de fitxes, jocs,... molt d’ell desconegut per mi, així que em passo unes horetes més remenant i ... aprenent molt del que vaig descobrint.
Fem la programació del que farem, horaris, distribució dels grups, preparació de les fitxes i materials dels primers dies i forma de registre de les sessions. Després de dues sessions, plantejarem els objectius específics de cada cas individualitzat.
M’agrada molt tenir a disposició tants jocs educatius i materials diferents, però val a dir que em sorprèn força el desgavell o desordre controlat que hi ha a l’aula. És un espai que també s’utilitza per activitats extraescolars amb els més petits i això fa que hi entri molta gent. Per part meva, intentaré col·laborar en millorar l’espai, tot el que pugui.

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ PERSONAL EN LA CREACIÓ DE LA WEBQUEST

Crec que és important que remarqui que el meu coneixement sobre les Webquest (WQ) fins a dia d’avui era nul, tant nul com que no n’havia sentit a parlar mai. Partint d’aquesta premissa, és evident que la meva expectativa era molt alta, doncs tenia seriosos dubtes de poder assolir l’objectiu de crear-ne una. Però bé, al final, objectiu complert i assolit!!
Valoro que és un recurs innovador i molt creatiu. De cara a l’alumne o al professorat és una bona eina de treball, doncs a través de la xarxa, li permet endinsar-se a un món d’informació molt gran. I per nosaltres o la persona que crea la WQ, et permet donar a conèixer o treballar conceptes teòrics de l’assignatura de forma diferent i atractiva.
La nostra WQ, l’hem emmarcat en un nivell d’interculturalitat bàsic, d’intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures que ens envolten, donat que és un material que ens el plantegem per treballar amb l’alumnat de 1º d’ESO, curs en que acaben d’arribar a l’IES. Creiem que és una bona eina d’inici per tal de motivar el començament del diàleg cultural i la seva interacció.
Amb aquesta WQ, fem un plantejament per treballar la multiculturalitat obrint espais, a partir de diferents activitats que permeten el diàleg intercultural i el coneixement dels altres. La nostra finalitat és fonamentar les actituds no discriminatòries i el reconeixement de l’educació intercultural com a valor positiu, de respecte entre cultures, d’apropar-nos a l’altre des de la tolerància, sense perjudicis i borrant els estereotips preconcebuts sense fonament.
Respecte a la relació amb la PAC1, penso que treballant la tolerància i qüestionant-nos els estereotips i perjudicis que tenim sobre els altres, alhora que, potenciant el treball col·laboratiu i en equip a través del diàleg i el consens, potenciem els aspectes que mancaven a les activitats o forma de treballar d’en Joel i la Berta.
I per últim, el treball en grup, que jo valoro com a perfecte!! Tinc la sort de fer els treballs amb dues amigues i alhora, que vivim a prop i ens compenetrem molt bé. (Espero que elles també opinin el mateix). Per tot això, crec que ens organitzem bé i ens repartim la tasca segons les potencialitats de cada una respecte el que se’ns demana fer. En aquest cas, varem consensuar entre les tres el tema, contingut, conceptes i activitats que volíem incloure a la nostra WQ. Llavors, ens hem repartit les activitats i ens les hem anat passant per mail fins finalment, crear la WQ. Tot plegat, molta feina i dificultats mil... però feina feta i satisfactòria! Crec que hem patit, hem rumiat però hem après molt!!

SEGUIM ADAPTANT-NOS I CONEIXENT-NOS....

Del 18 de SETEMBRE al 2 d’OCTUBRE de 2009.

Tots els dilluns, dimecres i divendres he estat amb els alumnes de P3, uns dies a una aula i d’altres fent activitats amb els de l’altre aula, però la veritat és que sempre treballen el mateix material i fan les mateixes activitats a les dues classes.
A poc a poc, les mestres han anat introduint les rutines i els hàbits diaris, amb més o menys dificultat pel seu assoliment.
Amb els dies, els nens i nenes han anat agafant confiança i familiaritzant-se amb l’espai, fet que fa que ja es vegi com són, els seus trets de personalitat, els seus gustos, les seves dificultats,...
Amb els dies, el meu treball s’ha anat centrant a donar suport amb els alumnes nouvinguts. Amb algun quasi no ha estat necessària la meva intervenció, doncs s’ha adaptat perfectament i malgrat no comprendre l’idioma, ha trobat la forma de comunicar-se amb els companys. Però amb d’altres, la majoria, el treball és intens i constant. A part de les dificultats de comunicació, ja comencem a detectar que hi ha altres aspectes que cal estar alerta i treballar-los. Per exemple, quan se’ls ha donat un color per pintar, en quatre casos, no saben agafar-lo i dóna la sensació que no n’havien agafat mai cap. Cal destacar, que amb altres nens de la classe que tampoc han anat a l’escola bressol, també tenen aquesta dificultat i precisen de més ajuda.
Durant aquests dies, amb la meva tutora hem analitzat la informació que disposem de cada alumne, que en la majoria dels casos, es redueix a l’informe fet per l’EAP en el període de matriculació. Aquesta és força minsa i tan sols reflecteix, principalment, les dades familiars i antecedents escolars, així doncs, dades que caldrà ampliar a través de l’observació, el treball a l’aula amb els nens i la informació que ens doni la mestra i els pares.
M’he anat fent un registre de l’observació de cada infant, on he anotat les mancances i dificultats que detecto, alhora que els aspectes positius i que cal seguir potenciant.
El dia 2 d’octubre, hem fet la coordinació amb les tutores de P3 per tal de posar en comú quins casos són els que veiem més convenient donar-los un suport en petit grup. En total seran 8 infants de diferents nacionalitats i amb diferents dificultats, per tant, decidim fer grups de màxim 3 i així puguin rebre atenció a l’aula d’atenció a la diversitat un mínim de dues sessions a la setmana. Pactem els continguts, la metodologia de treball i els horaris que faré.
Val a dir, que hi ha altres casos que és detecta la necessitat de que vagin a l’aula de suport, però aquests els agafarà la mestra de reforç en grups de 2.
Bé, ara ja va de debò, i iniciem les sessions d’atenció en petit grup. La veritat, és que ja en tinc ganes....

ADAPTANT-NOS UNS I ALTRES A L’ESPAI

16 de SETEMBRE de 2009

Avui ens hem canviat i jo he anat a P3-A, doncs aquests dies es tracta que els infants em coneixin, i jo a ells, per tal que quan sigui l’hora de treure’ls de l’aula i anar a l’aula d’atenció a la diversitat, no se’ls faci estranya.
Seguim en el període d’adaptació a l’escola, però ja estan molt més tranquils i l’estona de plorar és força curta.
A aquesta aula hi ha 10 nens que no han anat a l’escola bressol, dels quals 5 són fills de famílies nouvingudes. Cap d’ells parla ni entén el català. Una és del Senegal, una altre de Gàmbia, dos del Marroc i un d’Hondures. A aquest grup, també cal afegir un nen que ve d’Andalusia i també caldrà donar-li suport amb el català.
Els alumnes amb els que treballaré seran tots aquests que tenen dificultats d’adaptació i d’integració perquè no coneixen la nostra llengua i això els impedeix comunicar-se i relacionar-se amb els companys.
La tutora comença a marcar alguns hàbits quotidiants per tal que els nens cada dia els vagin interioritzant a poc a poc. Avui, els presenta la seva mascota, la Maria Marieta.
La Maria Marieta és una marieta de peluix que els acompanyarà tot el curs. Quan els nens es porten bé està contenta i els felicita, també els ajuda a fer la feina, els dóna el bon dia i el bona tarda,... i el que més els ha agradat, és que cada dia, el nen/a que sigui l’encarregat, se l’endurà a casa a dormir i la retornarà l’endemà. Els infants els ha agradat molt, la Maria Marieta!! Em sembla un recurs educatiu molt engrescador i positiu pels infants. Ells ho viuen com una realitat viva!`Com exemple i anècdota, quan li he pregunta a una nena senegalesa com és deia la seva mestra, m’ha dit un altre nom, però quan li he preguntat qui era el peluix, s’ha entès molt bé com responia: Maria, Marieta.

2.DEBAT

L’activitat de debat, com en d’altres assignatures, sempre trobo que és una activitat una mica feixuga però alhora enriquidora doncs em permet entendre molts conceptes.
Per una banda, crec que érem masses alumnes en el mateix debat i això fa que l’elevat nombre d’aportacions, en ocasions, sigui massa extens i dificulti la lectura i reflexió de totes elles. Però per contra, també és molt enriquidor l’aprenentatge que se n’extreu de les aportacions dels companys, doncs per mi, m’ha ajudat molt a analitzar el cas des de totes les opcions possibles, que val a dir, que han estat moltes.
La diferència entre els conceptes interculturalitat i multiculturalitat han estat un apartat important en el meu aprenentatge. M’he adonat que no els tenia gens clars i que els utilitzava indistintament, en moltes ocasions de forma totalment errònia. Amb el cas d’en Joel i la Berta, dos posicions contraposades, penso que hem pogut plasmar clarament aquests dos conceptes i veure’ls portats a la pràctica d’una escola.
Respecte a l’anàlisi dels jocs, encara ballo entre dos aigües, pensant si són uns jocs totalment inapropiats o per contra, són uns jocs que els podem utilitzar com una eina educativa. En sí, són racistes i xenòfobs, conclusió que la gran majoria dels companys també han afirmat, però alhora, amb un bon treball previ i un posterior, crec que donen moltes eines per la reflexió, el diàleg i el debat amb els alumnes.
En resum, que faig una valoració positiva de l’activitat, tant pel seu contingut, la participació dels companys i la meva adquisició de nous aprenentatges en la matèria d’estudi.

US RECOMANO AQUEST LLIBRE: LA NIETA DE LA MAHARANÍ de Maha Akthar

(...)“Al final, tras más de seis meses, doscientas cuarenta y dos cartas, sesenta y cinco correos electrónicos e innumerables llamadas telefónicas a medianoche, volví a casa una fría noche de noviembre después de enterarme de que no había nacido en Australia. Tenía una desagradable sensación en la boca del estómago y la cabeza me iba a toda velocidad intentando encontrar una explicación. «¡Santo cielo! —pensé mientras paraba un taxi que acababa de entrar en la calle—. ¿Qué está pasando? ¿Por qué no hay ningún registro de mi nacimiento? ¡Es absurdo! ¿Por qué iba a decirme umma que había nacido en Australia si no era verdad? Y si no nací allí, ¿por qué tuve un pasaporte australiano cuando era niña?».
Estaba segura de que algo muy raro estaba pasando, pero no conseguía atar cabos”(...)

INICI

Realment tenia moltes ganes de fer aquesta assignatura, perquè amb els anys de treball a Serveis Socials d'Atenció Primària, he tingut l'oportunitat d'endinsar-me en el món de la immigració, en el de les cultures d'altres països, en conèixer gent nova i enriquir-me de les seves experiències,... i m'han quedat moltes ganes de seguir aprenent!

Crec que el fenòmen migratori actual és un fet i que per tant, ens hem de preparar per seguir donant-hi una resposta adequada per tots. Des de la nostra vessant educativa, hi tenim molt a dir, doncs part de la nostra tasca diària és ensenyar a infants, a joves, a gent gran,... que formen part d'aquesta barreja multicultural que estem fent entre tots i que l'hem de viure i adaptar-nos-hi tots plegats (no ells a nosaltres, si no tots junts) de la millor manera.

Referent a les expectatives que tinc sobre la utilització de les TIC i del blog amb aquesta assignatura, és novetat per mi, però penso que pot ser molt interessant alhora de compartir opinions,informació, documents... des del bloc de cadascú. Espero agafar-hi més el "truquillo" i treure-li tot el suc com a eina de treball.

Bé, ja anirem parlant.

1º DIA D'ESCOLA I 1º DIA DE PRÀCTICUM REAL

14 DE SETEMBRE DE 2009

Com tothom, sempre m’he imaginat que el primer dia d’escola és força caòtic, mogut i estressant, però després d’haver-lo viscut en una aula de P3, crec que la realitat supera àmpliament la meva imaginació. Però ha estat una bona experiència!!!
El paper de les mestres és la clau de que les coses vagin bé. La seva serenitat i experiència, es nota molt quan veus 10 nens o nenes plorant tots alhora i cridant que volen la mama!
Avui he estat a l’aula de P3-B. A cada aula d’educació Infantil, hi havia la mestra-tutora i una altre persona de suport, com la meva tutora, la psicopedagoga, en una altre la coordinadora del cicle, en una altre una mestra de reforç,.... per tal que a totes les aules els nens es sentissin ben acollits i recolzats.
Hi ha hagut algun nen que ha plorat tota l’estona, però en general, quan han vist les joguines i els materials de l’aula, s’han anat distraient i serenant.
A aquesta aula hi ha 8 infants que no han anat mai a l’escola bressol, dels quals 3 són fills de famílies nouvingudes, dues del Marroc i una de Mauritània. No parlen ni entenen res de català ni de castellà, així que de moment la comunicació amb ells és totalment gestual. Se’ls veu desorientats i confosos, però dóna la sensació que la novetat en que es troben no els desagrada.

PRACTICUM II - 1. PRIMERA COORDINACIÓ

9 DE SETEMBRE DE 2009.

Al mes de juny ja havíem quedat amb el que faria, però l’escola encara no sabia qui serien les tutores de P3, així que quedem el dia 9 per conèixer-les. Primerament, la meva tutora de pràcticum, em comenta que han estat parlant amb l’equip d’Educació infantil i sobretot amb la coordinadora d’aquest cicle, i han pensat que el millor per mi i per ells és que faci les meves pràctiques centrada amb els alumnes de P3, doncs creuen que per mi serà més interessant i per l’escola més profitós.
Fem reunió amb les dues tutores de P3, la meva tutora i la coordinadora d'educació Infantil. M’expliquen que aquest curs creuen que l’adaptació serà força complicada perquè tenen forces nens/es, fills de famílies nouvingudes, que no parlen ni entenen res de català, un nen que ve d’Andalusia i tampoc entén el català i llavors els nens/es que ja es veurà el seu seguiment, però que cada any n’hi ha que porten molt retard en els aprenentatges bàsics.
Quedem que el millor és que durant les primeres setmanes, estigui a una o altre de les aules de P3, donant suport a la mestra i observant els nens, per llavors avaluar quins són els alumnes que cal fer un treball més intensiu i individualitzat.
M’expliquen el funcionament dels primers dies, com treballen i quina serà la meva tasca de suport. Quedem per començar dilluns a la tarda, primer dia d’escola.