LA CASTANYADA

30 d’OCTUBRE de 2009.

Avui ha estat un dia diferent. Com a moltes escoles, hem fet la Castanyada. M’ha encantat poder participar-hi, doncs és una tarda plena de màgia pels més petits. Arriba la Maria Castanyera com si fos una aparició!!!
Els “meus nens”, malgrat no entenien massa res, han disfrutat molt. Durant els dies anteriors, tant a la classe com a les sessions amb mi, hem treballat el vocabulari, les imatges i les cançons de la tardor i de la Castanyada. Van aprendre les cançons i ells, a la seva manera, també les cantaven, si més no, seguien la melodia. No havien menjat mai castanyes i a alguna li ha costat tastar-les.
Per primera vegada hem vist riure a la Niss, una nena que des de principi de curs que no ha expressat res. No parla, no interacciona, no riu, no plora,... tot aspectes preocupants i que la psicopedagoga i la seva tutora estan estudiant a fons per veure què cal fer. És una nena que jo també agafo i recullo un registre de tot el que fa per tal de tenir totes les dades a l’hora de decidir com cal seguir treballant amb ella. Com deia, avui ha somrigut i expressava amb la cara estar contenta. Ha estat tota l’estona agafada a la meva mà, doncs tants nens i la música l’atabalaven una mica, però a l’hora de dansar i cantar és quan l’hem vist més tranquil·la i participativa. Tan sols per aquesta experiència, avui he quedat encantada!!

INTERVENCIÓ EN PETITS GRUPS (1º PART)

Del 9 al 28 d’OCTUBRE de 2009

Durant tots aquests dies, he seguit anant a l’escola en el meu horari de 14’45h a 17h. La rutina de les sessions, més o menys sempre ha estat la mateixa. Inicialment, tots els nens/es d’educació Infantil es troben a l’aula de psicomotricitat que hi ha a l’entrada de l’escola, que és on els deixen els pares. Llavors, pugen a la classe i comença la rutina pròpia de cada curs.
Per tal que els infants que venen amb mi també treballin les rutines, tota aquesta activitat la fem junt amb el grup classe, però amb la meva atenció individualitzada per tal que vagin aprenen el que cal fer. El no comprendre el que els diu la mestra i a més, sobre coses per ells força desconegudes, fa que se’ls vegi totalment desorientats.
Un cop tenen la bata posada, la jaqueta penjada,..., fan l’Ulisses, un programa d’estimulació neuronal molt interessant. Llavors, és quan marxem a l’aula d’atenció a la diversitat a “fer feina”, com diuen ells.
Durant aquests dies, han arribat dos alumnes noves d’origen marroquí. Una va arribar fa una setmana del Marroc i l’altre és nascuda aquí però no parla ni entén res. Així doncs, ràpidament la meva tutora les inclou en el grup d’atenció a la diversitat, alhora que valorem necessari dóna’ls-hi una atenció més intensiva per tal d’avançar una mica més ràpid, si pot esser.
Durant aquests dies he disfrutat moltíssim. Els nens són molt receptius i tenen unes ganes d’aprendre increïbles, així que estar amb ells és súper gratificant. La majoria dels dies he estat sola amb ells, i això m’ha deixat implicar-me molt i poder decidir el ritme i el contingut de les sessions. Evidentment, la meva tutora està en tot moment alerta del que faig i és qui marca les directrius del que cal fer i per on avançar.
Cada un és un món i malgrat sembli que les seves dificultats són les mateixes i amb tots es fa el mateix, la realitat no és així. Si que seguim uns paràmetres i una base de treball comuna, però amb els dies he anat veien que els ritmes són diferents i malgrat crec que podrem assolir els objectius amb quasi tots, amb uns serà molt més fàcil que amb d’altres.

PLANIFICACIÓ I PROGRAMACIÓ DE LA INTERVENCIÓ INDIVIDUAL

5 i 7 d’OCTUBRE de 2009

Després de la reunió amb les tutores de P3, cal programar què i quan farem la intervenció en petit grup als alumnes que s’ha valorat que els és més necessari.
Cal tenir en compte que les accions específiques de la meva intervenció són:
· Identificar correctament les mancances de l’alumne
· Planificar l’acció educativa individual de l’alumne, coordinadament amb la tutora.
· Usar una diversitat major de materials didàctics
· Valorar les actituds i els progressos així com la integració social
· Treballar en grups col·laboratius
· Recapitular continguts bàsics contínuament
· Usar molta informació visual i gestual per acompanyar la verbal
· Treballar sobretot la llengua
Amb la meva tutora, ens passem la tarda a l’aula d’atenció a la diversitat d’educació Infantil, mirant el material de que disposem, els jocs que hi ha, els recursos que ens poden ser útils,... Em remarca molt, que cal que treballem molt a nivell gestual i amb imatges o fotografies, per tal que els nens/es vegin al moment el que els digui.
Hi ha molt de material, de fitxes, jocs,... molt d’ell desconegut per mi, així que em passo unes horetes més remenant i ... aprenent molt del que vaig descobrint.
Fem la programació del que farem, horaris, distribució dels grups, preparació de les fitxes i materials dels primers dies i forma de registre de les sessions. Després de dues sessions, plantejarem els objectius específics de cada cas individualitzat.
M’agrada molt tenir a disposició tants jocs educatius i materials diferents, però val a dir que em sorprèn força el desgavell o desordre controlat que hi ha a l’aula. És un espai que també s’utilitza per activitats extraescolars amb els més petits i això fa que hi entri molta gent. Per part meva, intentaré col·laborar en millorar l’espai, tot el que pugui.

3. SEGUIMENT I EVOLUCIÓ PERSONAL EN LA CREACIÓ DE LA WEBQUEST

Crec que és important que remarqui que el meu coneixement sobre les Webquest (WQ) fins a dia d’avui era nul, tant nul com que no n’havia sentit a parlar mai. Partint d’aquesta premissa, és evident que la meva expectativa era molt alta, doncs tenia seriosos dubtes de poder assolir l’objectiu de crear-ne una. Però bé, al final, objectiu complert i assolit!!
Valoro que és un recurs innovador i molt creatiu. De cara a l’alumne o al professorat és una bona eina de treball, doncs a través de la xarxa, li permet endinsar-se a un món d’informació molt gran. I per nosaltres o la persona que crea la WQ, et permet donar a conèixer o treballar conceptes teòrics de l’assignatura de forma diferent i atractiva.
La nostra WQ, l’hem emmarcat en un nivell d’interculturalitat bàsic, d’intercanvi de coneixement sobre les diverses cultures que ens envolten, donat que és un material que ens el plantegem per treballar amb l’alumnat de 1º d’ESO, curs en que acaben d’arribar a l’IES. Creiem que és una bona eina d’inici per tal de motivar el començament del diàleg cultural i la seva interacció.
Amb aquesta WQ, fem un plantejament per treballar la multiculturalitat obrint espais, a partir de diferents activitats que permeten el diàleg intercultural i el coneixement dels altres. La nostra finalitat és fonamentar les actituds no discriminatòries i el reconeixement de l’educació intercultural com a valor positiu, de respecte entre cultures, d’apropar-nos a l’altre des de la tolerància, sense perjudicis i borrant els estereotips preconcebuts sense fonament.
Respecte a la relació amb la PAC1, penso que treballant la tolerància i qüestionant-nos els estereotips i perjudicis que tenim sobre els altres, alhora que, potenciant el treball col·laboratiu i en equip a través del diàleg i el consens, potenciem els aspectes que mancaven a les activitats o forma de treballar d’en Joel i la Berta.
I per últim, el treball en grup, que jo valoro com a perfecte!! Tinc la sort de fer els treballs amb dues amigues i alhora, que vivim a prop i ens compenetrem molt bé. (Espero que elles també opinin el mateix). Per tot això, crec que ens organitzem bé i ens repartim la tasca segons les potencialitats de cada una respecte el que se’ns demana fer. En aquest cas, varem consensuar entre les tres el tema, contingut, conceptes i activitats que volíem incloure a la nostra WQ. Llavors, ens hem repartit les activitats i ens les hem anat passant per mail fins finalment, crear la WQ. Tot plegat, molta feina i dificultats mil... però feina feta i satisfactòria! Crec que hem patit, hem rumiat però hem après molt!!

SEGUIM ADAPTANT-NOS I CONEIXENT-NOS....

Del 18 de SETEMBRE al 2 d’OCTUBRE de 2009.

Tots els dilluns, dimecres i divendres he estat amb els alumnes de P3, uns dies a una aula i d’altres fent activitats amb els de l’altre aula, però la veritat és que sempre treballen el mateix material i fan les mateixes activitats a les dues classes.
A poc a poc, les mestres han anat introduint les rutines i els hàbits diaris, amb més o menys dificultat pel seu assoliment.
Amb els dies, els nens i nenes han anat agafant confiança i familiaritzant-se amb l’espai, fet que fa que ja es vegi com són, els seus trets de personalitat, els seus gustos, les seves dificultats,...
Amb els dies, el meu treball s’ha anat centrant a donar suport amb els alumnes nouvinguts. Amb algun quasi no ha estat necessària la meva intervenció, doncs s’ha adaptat perfectament i malgrat no comprendre l’idioma, ha trobat la forma de comunicar-se amb els companys. Però amb d’altres, la majoria, el treball és intens i constant. A part de les dificultats de comunicació, ja comencem a detectar que hi ha altres aspectes que cal estar alerta i treballar-los. Per exemple, quan se’ls ha donat un color per pintar, en quatre casos, no saben agafar-lo i dóna la sensació que no n’havien agafat mai cap. Cal destacar, que amb altres nens de la classe que tampoc han anat a l’escola bressol, també tenen aquesta dificultat i precisen de més ajuda.
Durant aquests dies, amb la meva tutora hem analitzat la informació que disposem de cada alumne, que en la majoria dels casos, es redueix a l’informe fet per l’EAP en el període de matriculació. Aquesta és força minsa i tan sols reflecteix, principalment, les dades familiars i antecedents escolars, així doncs, dades que caldrà ampliar a través de l’observació, el treball a l’aula amb els nens i la informació que ens doni la mestra i els pares.
M’he anat fent un registre de l’observació de cada infant, on he anotat les mancances i dificultats que detecto, alhora que els aspectes positius i que cal seguir potenciant.
El dia 2 d’octubre, hem fet la coordinació amb les tutores de P3 per tal de posar en comú quins casos són els que veiem més convenient donar-los un suport en petit grup. En total seran 8 infants de diferents nacionalitats i amb diferents dificultats, per tant, decidim fer grups de màxim 3 i així puguin rebre atenció a l’aula d’atenció a la diversitat un mínim de dues sessions a la setmana. Pactem els continguts, la metodologia de treball i els horaris que faré.
Val a dir, que hi ha altres casos que és detecta la necessitat de que vagin a l’aula de suport, però aquests els agafarà la mestra de reforç en grups de 2.
Bé, ara ja va de debò, i iniciem les sessions d’atenció en petit grup. La veritat, és que ja en tinc ganes....

ADAPTANT-NOS UNS I ALTRES A L’ESPAI

16 de SETEMBRE de 2009

Avui ens hem canviat i jo he anat a P3-A, doncs aquests dies es tracta que els infants em coneixin, i jo a ells, per tal que quan sigui l’hora de treure’ls de l’aula i anar a l’aula d’atenció a la diversitat, no se’ls faci estranya.
Seguim en el període d’adaptació a l’escola, però ja estan molt més tranquils i l’estona de plorar és força curta.
A aquesta aula hi ha 10 nens que no han anat a l’escola bressol, dels quals 5 són fills de famílies nouvingudes. Cap d’ells parla ni entén el català. Una és del Senegal, una altre de Gàmbia, dos del Marroc i un d’Hondures. A aquest grup, també cal afegir un nen que ve d’Andalusia i també caldrà donar-li suport amb el català.
Els alumnes amb els que treballaré seran tots aquests que tenen dificultats d’adaptació i d’integració perquè no coneixen la nostra llengua i això els impedeix comunicar-se i relacionar-se amb els companys.
La tutora comença a marcar alguns hàbits quotidiants per tal que els nens cada dia els vagin interioritzant a poc a poc. Avui, els presenta la seva mascota, la Maria Marieta.
La Maria Marieta és una marieta de peluix que els acompanyarà tot el curs. Quan els nens es porten bé està contenta i els felicita, també els ajuda a fer la feina, els dóna el bon dia i el bona tarda,... i el que més els ha agradat, és que cada dia, el nen/a que sigui l’encarregat, se l’endurà a casa a dormir i la retornarà l’endemà. Els infants els ha agradat molt, la Maria Marieta!! Em sembla un recurs educatiu molt engrescador i positiu pels infants. Ells ho viuen com una realitat viva!`Com exemple i anècdota, quan li he pregunta a una nena senegalesa com és deia la seva mestra, m’ha dit un altre nom, però quan li he preguntat qui era el peluix, s’ha entès molt bé com responia: Maria, Marieta.