14 DE SETEMBRE DE 2009
Com tothom, sempre m’he imaginat que el primer dia d’escola és força caòtic, mogut i estressant, però després d’haver-lo viscut en una aula de P3, crec que la realitat supera àmpliament la meva imaginació. Però ha estat una bona experiència!!!
El paper de les mestres és la clau de que les coses vagin bé. La seva serenitat i experiència, es nota molt quan veus 10 nens o nenes plorant tots alhora i cridant que volen la mama!
Avui he estat a l’aula de P3-B. A cada aula d’educació Infantil, hi havia la mestra-tutora i una altre persona de suport, com la meva tutora, la psicopedagoga, en una altre la coordinadora del cicle, en una altre una mestra de reforç,.... per tal que a totes les aules els nens es sentissin ben acollits i recolzats.
Hi ha hagut algun nen que ha plorat tota l’estona, però en general, quan han vist les joguines i els materials de l’aula, s’han anat distraient i serenant.
A aquesta aula hi ha 8 infants que no han anat mai a l’escola bressol, dels quals 3 són fills de famílies nouvingudes, dues del Marroc i una de Mauritània. No parlen ni entenen res de català ni de castellà, així que de moment la comunicació amb ells és totalment gestual. Se’ls veu desorientats i confosos, però dóna la sensació que la novetat en que es troben no els desagrada.
El paper de les mestres és la clau de que les coses vagin bé. La seva serenitat i experiència, es nota molt quan veus 10 nens o nenes plorant tots alhora i cridant que volen la mama!
Avui he estat a l’aula de P3-B. A cada aula d’educació Infantil, hi havia la mestra-tutora i una altre persona de suport, com la meva tutora, la psicopedagoga, en una altre la coordinadora del cicle, en una altre una mestra de reforç,.... per tal que a totes les aules els nens es sentissin ben acollits i recolzats.
Hi ha hagut algun nen que ha plorat tota l’estona, però en general, quan han vist les joguines i els materials de l’aula, s’han anat distraient i serenant.
A aquesta aula hi ha 8 infants que no han anat mai a l’escola bressol, dels quals 3 són fills de famílies nouvingudes, dues del Marroc i una de Mauritània. No parlen ni entenen res de català ni de castellà, així que de moment la comunicació amb ells és totalment gestual. Se’ls veu desorientats i confosos, però dóna la sensació que la novetat en que es troben no els desagrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada