Del 18 de SETEMBRE al 2 d’OCTUBRE de 2009.
Tots els dilluns, dimecres i divendres he estat amb els alumnes de P3, uns dies a una aula i d’altres fent activitats amb els de l’altre aula, però la veritat és que sempre treballen el mateix material i fan les mateixes activitats a les dues classes.
A poc a poc, les mestres han anat introduint les rutines i els hàbits diaris, amb més o menys dificultat pel seu assoliment.
Amb els dies, els nens i nenes han anat agafant confiança i familiaritzant-se amb l’espai, fet que fa que ja es vegi com són, els seus trets de personalitat, els seus gustos, les seves dificultats,...
Amb els dies, el meu treball s’ha anat centrant a donar suport amb els alumnes nouvinguts. Amb algun quasi no ha estat necessària la meva intervenció, doncs s’ha adaptat perfectament i malgrat no comprendre l’idioma, ha trobat la forma de comunicar-se amb els companys. Però amb d’altres, la majoria, el treball és intens i constant. A part de les dificultats de comunicació, ja comencem a detectar que hi ha altres aspectes que cal estar alerta i treballar-los. Per exemple, quan se’ls ha donat un color per pintar, en quatre casos, no saben agafar-lo i dóna la sensació que no n’havien agafat mai cap. Cal destacar, que amb altres nens de la classe que tampoc han anat a l’escola bressol, també tenen aquesta dificultat i precisen de més ajuda.
Durant aquests dies, amb la meva tutora hem analitzat la informació que disposem de cada alumne, que en la majoria dels casos, es redueix a l’informe fet per l’EAP en el període de matriculació. Aquesta és força minsa i tan sols reflecteix, principalment, les dades familiars i antecedents escolars, així doncs, dades que caldrà ampliar a través de l’observació, el treball a l’aula amb els nens i la informació que ens doni la mestra i els pares.
M’he anat fent un registre de l’observació de cada infant, on he anotat les mancances i dificultats que detecto, alhora que els aspectes positius i que cal seguir potenciant.
El dia 2 d’octubre, hem fet la coordinació amb les tutores de P3 per tal de posar en comú quins casos són els que veiem més convenient donar-los un suport en petit grup. En total seran 8 infants de diferents nacionalitats i amb diferents dificultats, per tant, decidim fer grups de màxim 3 i així puguin rebre atenció a l’aula d’atenció a la diversitat un mínim de dues sessions a la setmana. Pactem els continguts, la metodologia de treball i els horaris que faré.
Val a dir, que hi ha altres casos que és detecta la necessitat de que vagin a l’aula de suport, però aquests els agafarà la mestra de reforç en grups de 2.
Bé, ara ja va de debò, i iniciem les sessions d’atenció en petit grup. La veritat, és que ja en tinc ganes....
A poc a poc, les mestres han anat introduint les rutines i els hàbits diaris, amb més o menys dificultat pel seu assoliment.
Amb els dies, els nens i nenes han anat agafant confiança i familiaritzant-se amb l’espai, fet que fa que ja es vegi com són, els seus trets de personalitat, els seus gustos, les seves dificultats,...
Amb els dies, el meu treball s’ha anat centrant a donar suport amb els alumnes nouvinguts. Amb algun quasi no ha estat necessària la meva intervenció, doncs s’ha adaptat perfectament i malgrat no comprendre l’idioma, ha trobat la forma de comunicar-se amb els companys. Però amb d’altres, la majoria, el treball és intens i constant. A part de les dificultats de comunicació, ja comencem a detectar que hi ha altres aspectes que cal estar alerta i treballar-los. Per exemple, quan se’ls ha donat un color per pintar, en quatre casos, no saben agafar-lo i dóna la sensació que no n’havien agafat mai cap. Cal destacar, que amb altres nens de la classe que tampoc han anat a l’escola bressol, també tenen aquesta dificultat i precisen de més ajuda.
Durant aquests dies, amb la meva tutora hem analitzat la informació que disposem de cada alumne, que en la majoria dels casos, es redueix a l’informe fet per l’EAP en el període de matriculació. Aquesta és força minsa i tan sols reflecteix, principalment, les dades familiars i antecedents escolars, així doncs, dades que caldrà ampliar a través de l’observació, el treball a l’aula amb els nens i la informació que ens doni la mestra i els pares.
M’he anat fent un registre de l’observació de cada infant, on he anotat les mancances i dificultats que detecto, alhora que els aspectes positius i que cal seguir potenciant.
El dia 2 d’octubre, hem fet la coordinació amb les tutores de P3 per tal de posar en comú quins casos són els que veiem més convenient donar-los un suport en petit grup. En total seran 8 infants de diferents nacionalitats i amb diferents dificultats, per tant, decidim fer grups de màxim 3 i així puguin rebre atenció a l’aula d’atenció a la diversitat un mínim de dues sessions a la setmana. Pactem els continguts, la metodologia de treball i els horaris que faré.
Val a dir, que hi ha altres casos que és detecta la necessitat de que vagin a l’aula de suport, però aquests els agafarà la mestra de reforç en grups de 2.
Bé, ara ja va de debò, i iniciem les sessions d’atenció en petit grup. La veritat, és que ja en tinc ganes....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada