16 de SETEMBRE de 2009
Avui ens hem canviat i jo he anat a P3-A, doncs aquests dies es tracta que els infants em coneixin, i jo a ells, per tal que quan sigui l’hora de treure’ls de l’aula i anar a l’aula d’atenció a la diversitat, no se’ls faci estranya.
Seguim en el període d’adaptació a l’escola, però ja estan molt més tranquils i l’estona de plorar és força curta.
A aquesta aula hi ha 10 nens que no han anat a l’escola bressol, dels quals 5 són fills de famílies nouvingudes. Cap d’ells parla ni entén el català. Una és del Senegal, una altre de Gàmbia, dos del Marroc i un d’Hondures. A aquest grup, també cal afegir un nen que ve d’Andalusia i també caldrà donar-li suport amb el català.
Els alumnes amb els que treballaré seran tots aquests que tenen dificultats d’adaptació i d’integració perquè no coneixen la nostra llengua i això els impedeix comunicar-se i relacionar-se amb els companys.
La tutora comença a marcar alguns hàbits quotidiants per tal que els nens cada dia els vagin interioritzant a poc a poc. Avui, els presenta la seva mascota, la Maria Marieta.
La Maria Marieta és una marieta de peluix que els acompanyarà tot el curs. Quan els nens es porten bé està contenta i els felicita, també els ajuda a fer la feina, els dóna el bon dia i el bona tarda,... i el que més els ha agradat, és que cada dia, el nen/a que sigui l’encarregat, se l’endurà a casa a dormir i la retornarà l’endemà. Els infants els ha agradat molt, la Maria Marieta!! Em sembla un recurs educatiu molt engrescador i positiu pels infants. Ells ho viuen com una realitat viva!`Com exemple i anècdota, quan li he pregunta a una nena senegalesa com és deia la seva mestra, m’ha dit un altre nom, però quan li he preguntat qui era el peluix, s’ha entès molt bé com responia: Maria, Marieta.
Seguim en el període d’adaptació a l’escola, però ja estan molt més tranquils i l’estona de plorar és força curta.
A aquesta aula hi ha 10 nens que no han anat a l’escola bressol, dels quals 5 són fills de famílies nouvingudes. Cap d’ells parla ni entén el català. Una és del Senegal, una altre de Gàmbia, dos del Marroc i un d’Hondures. A aquest grup, també cal afegir un nen que ve d’Andalusia i també caldrà donar-li suport amb el català.
Els alumnes amb els que treballaré seran tots aquests que tenen dificultats d’adaptació i d’integració perquè no coneixen la nostra llengua i això els impedeix comunicar-se i relacionar-se amb els companys.
La tutora comença a marcar alguns hàbits quotidiants per tal que els nens cada dia els vagin interioritzant a poc a poc. Avui, els presenta la seva mascota, la Maria Marieta.
La Maria Marieta és una marieta de peluix que els acompanyarà tot el curs. Quan els nens es porten bé està contenta i els felicita, també els ajuda a fer la feina, els dóna el bon dia i el bona tarda,... i el que més els ha agradat, és que cada dia, el nen/a que sigui l’encarregat, se l’endurà a casa a dormir i la retornarà l’endemà. Els infants els ha agradat molt, la Maria Marieta!! Em sembla un recurs educatiu molt engrescador i positiu pels infants. Ells ho viuen com una realitat viva!`Com exemple i anècdota, quan li he pregunta a una nena senegalesa com és deia la seva mestra, m’ha dit un altre nom, però quan li he preguntat qui era el peluix, s’ha entès molt bé com responia: Maria, Marieta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada