INTERVENCIÓ EN PETITS GRUPS (2º PART)

Del 6 al 13 de NOVEMBRE de 2009

La majoria dels dies he tingut tres alumnes. Crec que és un número molt bo per treballar, doncs els dies que han estat 4, ja no podia individualitzar tant la meva intervenció.
Estic contenta perquè veig els avenços que van fent i la il·lusió que els fa quan ells mateixos se n’adonen. És veritat que cal estar més a sobre d’uns que dels altres però en general tots han fet petits o grans progressos.
El primer que deixa de venir a les meves sessions és en Juan. És d’origen Bolivià i parla en castellà. Ara ja entén perfectament el que se li diu en català però ell contesta en castellà. Li falta perdre la vergonya, però per la resta ha avançat moltíssim. Està al ritme normal de la classe i segueix les activitats sense cap dificultat.
Per contra, hem incrementat les sessions amb la Niss, l’Assiya i amb la Laila, doncs els cal molta ajuda i suport. La psicopedagoga i la mestra de suport també les agafen, així que la meva tasca és treballar molt el vocabulari bàsic, la fonètica i les rutines i ordres quotidianes, per tal que entre tots els serveis veure si avancem. Encara no han pogut traspassar els casos que preocupen a Infantil a l’EAP, així que es segueix treballant sense aquest suport.
Respecte això, cal dir que aquest any han canviat la psicopedagoga de referència de l’EAP. Durant quatre anys venia una altre persona i estaven molt contents amb ella. Pel que m’expliquen, han passat d’una persona molt propera a una més distant i això està dificultant la coordinació. Veig que les relacions personals entre els professionals condicionen molt el treball posterior. El curs passat, durant el pràcticum I, vaig participar en reunions amb l’EAP. El feed-back entre elles era perfecte i coordinaven el que calia fer amb molta facilitat, fet que feia que els casos avancessin.
Aquest any, no hi ha bon feeling i penso que això no es positiu per ningú.
Vist des de fora, crec que és difícil combinar el fet que el centre disposa de dues psicopedagogues pròpies a jornada complerta, més mestre d’educació especial, aula d’acollida,... i l’EAP tan sols disposa de mig dia a la setmana per dedicar al centre. Com que és una escola concertada té menys hores de l’EAP, però alumnes amb dificultats també n’hi ha molts i necessitat de suport, orientació i assessorament amb casos també, així que de qui és el problema???
Com moltes vegades hem dit, falten hores i sobra feina, així que el bon treball seguirà depenen de la capacitat personal sumada al nivell d’empatia amb el centre i professionals?